Hi ha trobades que semblen providència. Aquesta setmana passada, caminant pel tram del carrer Mallorca que s’estén a tocar de la Sagrada Família, em vaig creuar amb un grup d’homes del Perú. No els coneixia, no els esperava, però va passar. I en aquell instant em vaig adonar de com la ciutat de Barcelona —amb la seva pedra, les seves botigues i els seus carrers plens de turistes— també és un lloc de petites meravelles: moments inesperats que lliguen cultures i destins.
El carrer Mallorca és un microcosmos del quotidià que conviu amb la solemnitat. Bars, cafeteries, botigues de souvenirs i establiments oficials com la botiga del Futbol Club Barcelona es barregen amb el pas constant de visitants que arriben a veure la basílica. Però, enmig d’aquest moviment, hi ha llocs com la cafeteria Picasso, on la humanitat pren el protagonisme. Allí treballen homes peruans, com Carlos Dávila i Gabriel Quesquen, que ja tenen experiència amb la visita de Benet XVI el 2010 i saben què suposa que un pontífex arribi a Barcelona: carrers blindats, accés limitat, horaris alterats. Però més enllà de l’organització, hi ha emoció i orgull.
Aquest 10 de juny de 2026, un fet molt especial farà que el carrer Mallorca sigui encara més significatiu per ells: tindran un compatriota a l’altre costat del carrer. El papa Lleó XIV, amb la seva doble nacionalitat i arrels a Chiclayo, Perú, connecta d’una manera molt concreta amb aquests treballadors. La idea que el pontífex ha viscut i conegut el Perú, i que alguns dels qui treballen en aquesta cafeteria comparteixen aquelles mateixes arrels, fa que el carrer es converteixi en un pont literal i simbòlic entre continents i cultures. No és només un gest protocol·lari: és la confirmació que la història personal i la història global poden coincidir en un instant precís.
Els altres establiments del carrer viuen aquesta proximitat amb expectació i cautela. La botiga oficial del Barça, Emporio Souvenirs, quioscos tradicionals i altres comerços saben que la visita papal transformarà la zona: restriccions, afluència diferent, turistes que poden o no venir segons els rumors internacionals. Però entre les persianes i els taulells, hi ha també una barreja d’orgull i esperança. Com em deien en la cafeteria, “tenim molts compatriotes que vindran; serà un moment inoblidable”.
Aquest fet, que pot semblar petit davant d’un esdeveniment de dimensió mundial, és en realitat immens. Tindran un company del Perú a pocs metres, i el vincle directe del papa Lleó XIV amb Chiclayo fa que la proximitat sigui encara més especial. Entre torres de pedra i l’olor del cafè, el carrer es transformarà en un escenari de complicitat cultural i emocional que transcendeix la logística i la seguretat.
Quan arribi el dia, el carrer Mallorca serà un escenari de solemnitat, càmeres, seguretat i turisme. Però també serà el lloc on un grup de treballadors i un nou conegut del Perú podran compartir un instant que transcendeix l’efemèric: la trobada de persones que, per un instant, fan que la ciutat sigui més propera, més càlida, més humana. I això, a tocar de la Sagrada Família, és tan memorable com qualsevol cerimònia o aplaudiment.
Entre la fe i el negoci, entre la pedra que s’alça al cel i el cafè que es serveix a la barra, el carrer Mallorca s’atura un moment per recordar que les històries personals i les coincidències inesperades són el que fa que qualsevol ciutat sigui veritablement viva. Aquest 2026, tenir un compatriota a l’altre costat del carrer, i que aquest vincle sigui reforçat per la doble nacionalitat i arrels del pontífex, no és només una curiositat; és una celebració silenciosa de pertinença, proximitat i alegria compartida.
Xavier Pete Vega
Periodista i redactor en cap de l’Agència Flama
@petexavier
