Bo i llegint el llibre 100 coses del món coral, de Meritxell Tarragó i David Puertas, que us recomano de totes totes, em trobo les.

Acabo de llegir El peso del tiempo. Relato del relevo generacional en España, d’Oriol Bartomeus (Debate, 2023). El llibre m’arriba en un moment en què.

La qualitat de l’acompanyament en la malaltia i en la mort és un tresor que segur que tots voldríem per a nosaltres. I la necessitat.

Cal afrontar un munt de reptes comunicatius si realment volem continuar sent fidels a la transmissió dels valors evangèlics. La imatge de l’Església que circula.

Si existeix, deu ser avui, perquè així m’he sentit: collada per totes bandes. Per una part tinc la meva tieta, molt estimada, 97 anys, a.

Conegut per tothom com en Tano, en Gaietà de Casacuberta va ser pal de paller i punt de referència per a molta gent que ha.

Quan vaig canviar de feina, ja fa milers d’anys, em vaig penjar amb molt d’entusiasme al meu nou despatx una reproducció de La càrrega, de.

A casa ja fa un bon grapat d’anys que convivim amb una persona amb discapacitat intel·lectual. És germà del meu marit i una persona encantadora.

Reconec que mai no he prestat gaire atenció a la Marató de TV3. Per descomptat que em sembla encomiable l’esforç, però em resulta excessiva l’emotivitat.

No he passat greus trastorns, però sí que en certs moments de la meva vida he necessitat suport professional per sortir d’un patiment difícil de.