Alfons Banda va ser un dels grans pacifistes catalans del segle XX, que va destacar per múltiples iniciatives amarades de reflexió, compromís, profunditat i obertura. Pel que més se’l coneix és per fundar, al costat d’altres pacifistes catalans, la Fundació per la Pau, ara fa ja quaranta anys, i avui més coneguda com a FundiPau.
Alfons Banda va néixer a Girona el 1944, i va morir a Barcelona l’any 2014, tot just fa una dècada. Avui tindria 80 anys. Dedicà bona part de la seva vida al món educatiu, com a docent i com a directiu, convençut també que des de l’educació es podia canviar el món. Els seus grans referents sempre van ser Jesús de Natzaret, Mahatma Gandhi i Martin Luther King. L’any 1983, influït pel pensament del Premi Nobel de la Pau Sean MacBride, que va donar una conferència a Barcelona convidat per ell mateix, va quedar impressionat de la influència de l’opinió pública en els governs i en l’empenta per a canviar mentalitats i decisions polítiques. I així és com, junt amb a un grup de persones pacifistes i amigues va començar a construir els fonaments de FundiPau.
L’entitat promou la cultura de pau i noviolència amb l’ambiciosa intenció de substituir una cultura que legitima o inclús magnifica l’ús de la violència. Aquesta trepitja la dignitat de les persones, mentre FundiPau pretén una societat on fer desaparèixer progressivament la violència estructural, en un entorn cada vegada més integrat i just, on tothom pugui viure amb dignitat i on la llavor de la violència no arreli més. Per a aquesta tasca, FundiPau impulsa la creació i reforma d’estructures de prevenció, intervenció i transformació de conflictes, tant interiors com internacionals, que acabin amb les guerres al món i amb la gestió violenta de qualsevol mena de conflictes.
Alfons Banda, en el seu afany creatiu, va promoure el 1999 una primera proposta per a construir un centre per la pau a Catalunya, que finalment es va materialitzar el 2007 amb la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), una iniciativa de cultura de pau i gestió de conflictes al nivell d’altres semblants de caràcter internacional. Avui aquesta institució promou el Premi ICIP Alfons Banda amb l’objectiu de valorar els treballs de l’alumnat d’ESO, batxillerat i cicles formatius que promoguin l’anàlisi i l’obtenció de resultats en el camp teòric de la construcció d’una cultura de pau i de l’aplicació pràctica de la gestió no violenta dels conflictes, tot tornant l’activisme de Banda allà on va néixer: al món de l’educació. Avui, el pacifisme català no pot entendre’s sense Alfons Banda i Tarradellas, el savi i pragmàtic pacifista.
Xavier Garí de Barbarà
Doctor en Història Contemporània i professor d’Humanitats a la UIC
@XavierGari
