Aquest 2025 celebrem un nou any jubilar, que és una crida a renovar i enfortir la fe i la nostra esperança. Com explica el papa Francesc en el seu Missatge per la Jornada Mundial de la Pau d’enguany, el Jubileu té el seu origen en una antiga tradició bíblica, per la qual, cada quaranta-nou anys, es dedicava un any (el que feia cinquanta) a la clemència i l’alliberament per a tot el poble (Lv 25) i a restablir la justícia de Déu en àmbits de la vida com l’ús de la terra, la possessió dels béns i la relació amb el proïsme, especialment els més pobres o que han caigut en desgràcia. Per això, el Jubileu comportava un mandat per aquest any de no sembrar ni segar els camps, per afavorir el seu repòs i mostrar la primacia de Déu; el dret de rescat del patrimoni venut, per recordar als jueus que eren immigrants i forasters en aquest món, i la llibertat dels deutors insolvents captius, pròpia de la dignitat dels membres del poble de Déu.
Inspirat en aquests orígens, carregats de significats teològics, però centrat ara en el naixement de Crist, el Jubileu cristià, cada vint-i-cinc anys, és també, com proposa Francesc, una crida a fer present en el món la justícia alliberadora de Déu sobre la Terra. Per això, el Papa demana posar-se a l’escolta de les situacions d’injustícia i explotació, entre les quals assenyala la violència, la guerra, la despesa militar, les desigualtats, el maltractament als immigrants o la degradació mediambiental i les seves conseqüències nocives per a la vida humana.
De l’escolta poden sorgir passos concrets que trenquin les cadenes de la injustícia, que retornin la dignitat de les persones i que siguin generadores d’esperança, que és el gran missatge del Jubileu. Per això, el Papa proposa a la comunitat internacional i a totes les persones de bona voluntat posar en pràctica algunes accions concretes que ja ha demanat en altres ocasions. En primer lloc (igual com va demanar Joan Pau II l’any 2000), l’abolició del deute internacional dels països pobres, que és l’altra cara del deute ecològic, fruit de la depredació causada dels països rics, i l’inici d’una reforma de l’arquitectura financera internacional fonamentada en la solidaritat i harmonia entre els pobles. En segon lloc, un compromís mundial ferm a favor de la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, que s’expressi en l’abolició definitiva de la pena de mort. En tercer lloc, la creació d’un fons mundial per l’eliminació de la fam i a favor del desenvolupament sostenible, creat sobre la base d’un percentatge fix de la despesa militar.
Aquestes propostes són realistes i viables malgrat el moment convuls que viu el món. Són demandes que compten amb el suport de nombrosos governs i amplis sectors de l’opinió pública i que no han deixat de ser mai objecte de debat i reivindicació. L’Església catòlica, amb la seva multitud d’institucions i veus, en col·laboració ecumènica amb les altres esglésies cristianes, tenim la capacitat de contribuir a situar-les novament en l’agenda internacional. Aquesta seria una aportació jubilar significativa a la justícia i la pau al nostre món. Justament aquest 2025 farà deu anys de la publicació de Laudato si’ i cinc anys de Fratelli Tutti. El Jubileu és una bona ocasió privilegiada de rellegir i reflexionar novament sobre aquestes dues encícliques clau de magisteri de Francesc i revisar quina ha estat la nostra recepció, personal i comunitària, dels seus grans missatges i propostes. Amarats de la força del Jubileu, tenim una nova oportunitat per analitzar quines són les nostres mancances, per tal que cada persona i cada comunitat faci passos concrets cap a l’ecologia integral i la consciència de fraternitat universal.
