Rolando Álvarez és un dels pocs prelats empresonats actualment al món. Es tracta d’una figura cabdal a Nicaragua, on ha fet front a la dictadura de l’antic sandinista Daniel Ortega i la seva dona. Amb una persecució voraç contra l’Església i els cristians, per considerar-los còmplices de la rebel·lió ciutadana que va esclatar l’abril de 2018, i que les autoritats sandinistes qualifiquen d’intent de cop d’Estat, Monsenyor Rolando ha destacat per no arrugar-se davant l’embat del règim, tot fent costat a la seva gent i, especialment, als perseguits. Això li ha comportat ser privat de llibertat amb la imposició d’arrest domiciliari, entre altres moments on semblava desaparescut.
Arribat un cert moment, el règim d’Ortega va voler donar un cop d’efecte, i va exiliar 223 represaliats, entre ells el bisbe Álvarez. Tots van marxar a l’estranger perdent inclús la seva nacionalitat nicaragüenca, no obstant això, Álvarez es va negar a pujar a l’avió que el duia a Estats Units, per quedar-se al seu país i continuar fent front al règim. Immediatament, la dictadura d’Ortega el va judicar tot condemnant-lo a 26 anys de presó per traïció a la pàtria.
Monsenyor Rolando és bisbe de Matagalpa i sempre s’ha mostrat implicat amb els més vulnerables, lluitant en favor de la justícia dels estaments més empobrits de la seva diòcesi. És un bisbe que recorda a Romero per la seva veu profètica, potser inicialment tímida, però que va creixent amb la dificultat i com s’afronta el règim, que segueix actuant durament contra els cristians que se li oposen. D’altra banda, la seva opció clara dels valors de la noviolència cristiana, i els mètodes de resistència pacífica i noviolència activa, recorden l’estil de Mandela. Inclús en el seu rebuig a la presó i la seva bona acollida als que l’empresonen ara i l’assetjaven abans quan era en arrest domiciliari.
S’han fet virals algunes de les imatges en les quals, de genolls i aixecant els braços, el prelat resisteix pacíficament i reivindica la dignitat humana davant un règim tirà. Ja als anys 80 es va negar a fer el servei militar obligatori que exigia la revolució sandinista als joves, per la qual cosa va ser empresonat en vàries ocasions i va rebre pressions familiars que sempre suportà sense tornar-s’hi. Abans de l’extremisme del règim d’Ortega, el bisbe Rolando va participar com a mediador en el 1r Diàleg Nacional entre el règim i l’oposició. De sempre ha defensat que el conflicte polític s’ha de resoldre amb democràcia. Avui és un bisbe pres voluntàriament, a mig camí entre el que inspirà Romero i el llegat de Mandela.
Xavier Garí de Barbarà
Doctor en Història Contemporània i professor d’Humanitats a la UIC
@XavierGari
