Cada any imparteixo als meus alumnes universitaris una classe sobre la història de Hans i Sophie Scholl en la meva assignatura d’Història Contemporània. Dos joves estudiants de la Universitat de Munic que, indignats per la violència desfermada des del règim Nazi de Hitler, van comprometre’s per a moure les consciències d’altres estudiants, de professors i, amb ells, de la societat alemanya, des de la resistència noviolenta. La intenció era combatre les barbaritats del sistema tirànic hitlerià. El final és conegut: en difondre per quarta vegada paperetes a la universitat bàvara tot motivant la mobilització dels estudiants contra el règim, van ser descoberts, detinguts, jutjats davant un tribunal nazi i condemnats a la guillotina per alta traïció, tots dos, l’any 1943.
No van ser només, però, un ferm compromís, valent i generós, contra la dictadura i la guerra; hi ha una cosa que no sempre es destaca prou dels dels germans Scholl i és la seva pertinença a un moviment de resistència antinazi radicalment cristià anomenat la “Rosa Blanca”. De fet, avui és el més conegut moviment de resistència contra el nazisme, inspirat clarament en els valors del cristianisme que Hans i Sophie Scholl vivien. Tots dos eren cristians luterans alemanys, provinents d’una família protestant liberal, religiosa i tolerant, de tendència pacifista i amarada de cultura i de sentit crític alhora que de profunditat espiritual cristiana. Els dos germans sentien un gran amor per la Natura i la Creació, i llegien els textos clàssics dels pares de l’Església o d’altres referents tradicionals del cristianisme con Agustí d’Hipona o Tomàs d’Aquino, a més del filòsof existencialista cristià Sören Kierkegaard i les homilies de John Henry Newman. Formaven part de grups cristians de debat i lectura evangèlica, i especialment en Hans assistia a les classes del catedràtic de Filosofia, Kurt Huber, tot i ser estudiant de Medicina, qui va influir en els Scholl sobre la necessitat de fer alguna cosa contra la maquinària nazi i el drama d’una guerra desfermada per mig Europa.
Sophie estudiava Biologia i Filosofia, i junt a altres amics catòlics, protestants i algun ortodox, van sentir el deure en consciència i la voluntat de respondre com a creients desde la resistència noviolenta, contra la barbàrie, la tirania i la guerra pitjors del segle XX. La Rosa Blanca i els germans Scholl no van acabar amb la guerra, però ja no es pot parlar de la caiguda del Nazisme sense tenir en compte a aquests joves activistes de la resistència cristiana antinazi, que són avui un testimoni d’esperança per a les actuals generacions d’universitaris que també són cridats al mateix compromís humanitari.
