La generositat ha canviat. Fa temps es tractava de garantir uns mínims de subsistència als més necessitats: menjar, vestit… Però avui, tot i que en alguns col·lectius encara és així, sorgeix una nova necessitat: escoltar i estar amb els altres.
La solitud és un fet generalitzat en la gent gran; no els hi dediquem prou temps; no els escoltem ni els acompanyem com es mereixerien. Els nous robots d’acompanyament estan programats per escoltar-los sempre, però ho fan perquè els ho imposa la intel·ligència artificial, no el cor humà. Abans, la família, els veïns vehiculaven aquests suports. Els “temps moderns”, especialment en entorns urbans —en els rurals estan abandonats—, entorpeixen i dificulten aquesta tasca: no només per l’esclavatge del desig artificial d’acumular cada vegada més coses materials, sinó també per l’esclavatge de tenir cada vegada menys fills.
Però la solitud no és privativa només dels més grans. També dels infants, dels joves i dels pares, sovint enganxats, tots ells, a les pantalles; fins i tot quan dinen plegats a restaurants. Tothom està fent likes en la seva xarxa social, rient d’un vídeo de gatets o esglaiant-se d’una desgràcia que ha succeït en un país remot; esglai que no li comporta cap esforç i que haurà oblidat quan vinguin les postres. Mentre tots s’ignoren entre ells, convertint-se, a poc a poc, en uns desconeguts, ningú no s’atura a preguntar l’altre amb sinceritat “com estàs?”. La seva escassa capacitat crítica, a conseqüència del seu conformisme acomodatici i la manca de lectura, l’absència de valors i de la religió a les seves vides, els passa factura. Només tenen una mera aparença de felicitat, però estan plens de mancances per dins, que difícilment resoldrà mai el funcionari estatal de torn, l’influencer d’autoajuda o el robot.
Els cristians, i totes les persones de bona voluntat que no estiguin preocupades pel poder, per les presses i pels diners, estem cridats a ser generosos, a eixamplar el cor, com diu el papa Francesc. Deia Chesterton: “Un dels majors inconvenients de les presses és que duren massa temps”. Estiguem per les nostres famílies i amics, per tots aquells que ens envolten. Hem d’exercir una generositat de proximitat, de quilòmetre zero.
