Fe, cultura i societat des de 1974

Antropocè

2 de novembre de 2022
Paul Jozef Crutzen - Wikimedia Commons
Paul Jozef Crutzen - Wikimedia Commons

D’un temps ençà es parla de la hipòtesi d’un canvi d’era geològica degut a la magnitud dels impactes ambientals provocats per la destrucció sense precedents que els humans estem exercint sobre l’ecosistema de la Terra. L’any 2000, el premi Nobel de química Paul Jozef Crutzen va popularitzar el terme antropocè per definir aquest canvi d’era tot i que no s’hagi adoptat oficialment perquè el seu començament és difícil de datar. Hi ha diverses teories sobre l’inici d’aquesta època: alguns el vinculen amb la irrupció de l’agricultura fa 8.000 anys, altres amb el descobriment d’Amèrica el 1492, amb la revolució industrial del segle XVIII o amb la bomba nuclear d’Hiroshima.

La comunitat científica coincideix, però, en què estem a prop d’una nova realitat terrenal amb un punt de no retorn i toca reflexionar sobre com desenvolupar un futur sense comprometre la nostra supervivència. ¿Com hem d’imaginar el postapocalipsi, el postcapitalisme i el postpatriarcat? Durant molt de temps, el model de confort per a tothom va ser prerrogativa d’una part de la població mundial de la qual formaven part. La liberalització dels mercats des dels anys vuitanta ha triplicat la classe mitjana global. Milions de xinesos, indis i brasilers han accedit als estàndards de consum compulsiu que abans reservaven només als nord-americans, els europeus occidentals i els japonesos.

Però no és la natalitat el que s’haurà de reduir, sinó el consum. Una opció política dolorosa que ningú s’atreveix a plantejar seriosament, preferint dibuixar el canvi climàtic com una crisi reversible i de pas assumir el manteniment del capitalisme. Per al filòsof alemany Peter Sloterdijk, és l’elit econòmica de la civilització que ignora hipòcritament les advertències de la ciència per fer-se vergonyosament rica i no tota la humanitat. D’aquest col·lapse planetari que alguns pronostiquen ha de sorgir una nova política global, que actuï més enllà de les relacions internacionals. ¿Quin consens hem d’aconseguir per entendre que defensar territoris, fronteres o sobiranies no té sentit a l’època de l’Antropocè?

Cesc Rufs

(Barcelona, 1958) va estudiar a França, on va passar la seva infantesa i part de la seva joventut. Professor a centres d’ensenyament francesos de Barcelona i actualment cronista en diversos mitjans de comunicació.

Comparteix

Contingut relacionat

Opinió

Darrer número

Foc Nou 523 - Març / Maig de 2026

Foc Nou 523

Març / Maig de 2026

Hemeroteca

Pòdcast

Capítol 13: Preparant la visita del papa Lleó XIV a Catalunya, amb Francesc Romeu

El papa Lleó XIV visitarà Catalunya els dies 9 i 10 de juny de 2026 en el marc d’un viatge.

Capítol 12: L’aplicació de la sinodalitat al bisbat de Tortosa, amb Maria Palau

Poques setmanes abans de morir, el papa Francesc va aprovar, des de l’hospital Gemelli de Roma, l’inici de la fase.

Capítol 11: Antoni Gaudí vist per l’arquitecta Chiara Curti

Aquest 2026 la Generalitat de Catalunya celebra l’Any Gaudí, commemoració que homenatja a l’arquitecte coincidint amb el centenari de la.